"Bruno, el meu àngel al cel"

"Aquell desembre de 1990 quedará en els nostres records per a tota la vida.
Ja forma part de la història de les nostres vides, mai serà esborrat de la nostra memòria i res pot evitar que els nostres cors estiguin tristos recordant, no sols cada any, aquell fatídic desembre de 1990, en el qual, vaig perdre al meu germà.
M'agradaria dir-te que des que vas partir tot està bé, que segueixo sonrient com sempre i que la meva ànima està intacta, però no es així. 
Tinc el mal hàbit d'estranyar més del compte, de plorar més del que t'agradaria i cada vegada més, preguntar-me que si hi ha Déu, perquè se't va emportar.
Des que et vas anar vaig deixar de creure, vaig deixar de creure en tot.
Com puc creure en alguna cosa si eixa cosa em va llevar tot?
Em fa mal tant la teva partida, et vas anar molt pronte, no era el teu moment, et vas anar sense l'oportunitat de poder dir-nos adéu, sense donar-me eixe beset tan dolçet amb tot el teu carinyo com tú només sabíes donar.
M'agradaria poder tornar enrere i abraçar-te, besar-te i dir-te moltes vegades més, lo molt que t'estimo.
És horrible, molt dur i molt trist quedar-se sense dir-li a algú lo molt que l'estimes.
No hi ha cap dia que no et parli, que no et plore i que no somïi amb tú.
Guarde i guardaré per sempre a la meva memòria tots els records meravellosos viscuts amb tú, de tots junts, dels 7 anys que poguerem gaudir i compartir al teu costat, els quals van ser meravellosos i mai, mai a la vida oblidarem.
Penso en tu tots els dies i et recordo amb la major alegria que puc, però en els moments de debilitat, no puc evitar plorar. Ho senc tete, però es així.
Espero que allà on ets, estigues bé, que em recordis i pensis en mi, com jo en tu.
T'estimo més enllà de la immensitat de l'univers, més del que t'imagines. 
M'agradaria dir-te tantes coses que em van quedar guardades, tantes paraules que no et vaig dir, tants abraços que ens faltaven per donar-nos, tantes rialles i jocs que ens quedaven per compartir els quatre junts i amb el papà i la mamà, que sento que m'explota l'ànima, i el temps passa, però el dolor no. 
Els anys segueixen el seu curs i només fan més profunda la cicatriu que em va deixar la teva partida, així de sobte, així d'una manera tant trista que ni vull repetir.
Una persona mai està preparada per rebre la notícia de la mort d'un ésser estimat, molt menys d'algú tan proper i estimat. Però la vida es així de simpàtica i cruel i et colpeja quan menys t'esperes i et marca per al resto de la teva vida.
Avui no hi ets i cada dia em pregunto si potser podria haver fet alguna cosa que evités aquell trist final.
Si em donessin l'oportunitat de veure't un cop més, et diria tantes coses mentre et donaria un abraç molt sentit, d'aquells que no et deixen respirar.
Algún dia tete, algún dia ens tornarem a trobar, potser al cel o potser en un altra vida, no ho sé, del que estic segura, es de que ens tornarem a abraçar".
Un dia com avui, fa 25 anys, una part de mí va morir, se'n va anar amb tú!!
T'anyore tots els dies de la meva vida!!
T'estimo tete Bruno!!
     
  ❤Sempre, la teva Família❤

  Xisca Carbó en 
Es racó de na Xisca

"Cuando un ángel sube al cielo,
cambia todo en nuestro interior.
Las noches no vuelven a ser las mismas y el sol tiene un distinto resplandor.
De noche vivimos aventuras a su lado y de día recargamos pilas para reencontrarnos con nuestra dulce inspiración.
"Ese ángel que en las estrellas,
para siempre se nos quedó".

  A la memòria del meu germà Bruno, que tal dia com avui, fa 25 anys, el van arrancar de les nostres vides.
"Un àngel ens cuida des del cel".