A vegades espere a la lluna a la finestra per explicar-li històries i secrets de l'ànima.
Les vesprades són vermelles, tot i que algunes són grises i altres plujoses.
Sento que la vida s'escapa a poc a poc, a cada ocàs que se'n va.
Deixo els records i veig aparèixer la lluna entre la copa d'un arbre, com una flor groga amb les galtes rosades; aquesta nit llueix especialment bella i ha valgut la pena esperar-la.
Així voldria veure't arribar com un sol a l'alba, com a primera pluja en sequera, com full a la branca.
Demà, si el sol ho permet tornaré de nou a esperar-la davant de la finestra, per explicar-li històries, encara que ella les coneix totes de memòria.
Es racó de na Xisca
