Lentament cau la neu en silenci, asseguda al costat a la calor del foc, escolto el crepitar de la llenya, mentre vaig teixint els meus somnis.
La tarda es vesteix de blanc, els peus s'enfonsen en caminar i el gèlid vent frega el meu rostre.
Davant de tanta bellesa em perc per la ciutat, busco llocs, records passats.
La muntanya blava es torna màgica, el vent va gronxant les branques, el sol tènuement il·lumina l'ocàs, miro a la muntanya i el seu blanc mantell es torna daurat.
Les cabanyes es van poblant de famílies amb nens bulliciosos que esperen jugar amb la neu entre rialles i alegria, esperant que faci de dia el nou dia per omplir de color les seves vessants de plata i lliscar suaument sobre la neu blanca.
Quan arribi la nit, davant de la xemeneia somiant, veient el crepitar dels troncs saltar, després del vidre veure els núvols com envolten les crestes de les muntanyes submergint al bosc en una misteriosa màgia i veient els flocs de neu que van transmetent pau.
Sota aquest mar nocturn de la nit, els ocells dormen sota la nívia bellesa, un rierol descendeix per la muntanya transparent amb les seves aigües cantadores.
L'avet doblega les seves branques davant el pes de la neu, mentre en el silenci s'escolta la simfonia que el gèlid vent va creant en lliscar suaument entre els arbres per la muntanya.
Aquesta nit blanca d'hivern, vaig a tancar els ulls i somiar.
Somiaré, els somnis més bells, els eterns, els fugaços, i vaig a crear-los ales per fer-los fora a volar lliures de pors per l'univers.
I tornaran velers carregats d'estrelles.
Vaig a obrir el pit per sentir bategar el cor a tot el que es dóna sense un motiu especial, només per dret i llibertat.
Aquesta nit blanca d'hivern, els meus somnis, van a despertar.
Es racó de na Xisca
Foto: Biel Ensenyat (Mallorca)
