Sense pensar-ho, vaig passar dels meus prototips i em vaig enamorar d'un nano, calb, sense dents, grosset, ros i que no sap parlar.
Va arribar ell i no vull passar un dia sense despertar-me al seu costat, sense sentir-lo al meu costat en el llit. Em dóna igual si em dóna puntellons quan està dormint; jo el vull així, amb el seu mal caràcter i tot.
El vull quan em fa alçar per les matinades perquè té fam i també el vull quan he de canviar-li el bolquer a eixes hores.
El vull perquè tenim el vincle més gran que pot haver-hi en la terra i que mai es trencarà. El que hi ha entre una mare i un fill.
Així és, ell és el que ha robat l'altra meitat del meu cor (l'altra meitat és la seva germana major) i ho fa cada dia més, perquè l'amor verdader es troba quan naix i es reforça quan està creixent.
I és que dormir amb tu és màgic i despertar-me al teu costat no té paraules.
Tindre't dins va ser preciós i una experiència única, (cada embaraç és un món), però veure't al meu costat és inexplicable.
El vull així, perquè sense parlar em trau un somriure, perquè alegra els meus dies i perquè m'ha fet molt feliç. ( I això que no ha fet res).
Et vull fill meu. Eres lo més gran, sent tan xicotet.
Felicitats fill meu, en el teu mig any de vida! ❤🌹
Sempre, Mamà! 😘
Xisca Carbó en
Es racó de na Xisca
