Hui m'arriba el dia, en que els 40 porten al meu compte tant de l'ahir, rialles i tristeses; temor i valentia, tota la vàlua que abriga el meu ser.
Mai vaig baixar els meus braços ni vaig defallir. Sempre vaig voler veure el costat més bo i el que va ser verí, mai ho vaig beure.
Així que este dia em sent radiant, i encara que amb algunes arrugues, vos puc dir, que agraïsc tant allò que he viscut, perquè li dóna sentit al avui; a l'ací.
Tant de bo la vida em deixe molts anys més, viure els meus afanys i donar més amor, i em done més anys amb els seus enamoriscaments, que en bells o lletjos, sempre seré jo!!
Que es pot escriure en un post sobre el meu 40 Aniversari? Ho pense i de per si, reflectix la meua vida sencera, els meus pensaments, i bona part del que sóc. Perquè cada moment viscut m'ha ensenyat quelcom, però el que més he aprés és agrair i a voler.
En la meua ment rondava el pensament d'agrair, d'escriure sobre les persones a qui agraïsc d'una forma o una altra, el que ens hàgem creuat en la vida.
També hi ha gent que no mencionaré, però que van existir per a aprendre el que no s'ha de fer, com no s'ha de tractar als altres. Gràcies per ensenyar-me com no cal ser.
Estic feliç de tindre 40 anys!! Això de que hi ha crisi dels 40, a mi no m'ha tocat.
L'edat, els números redons, la "famosa" crisi de la mitat de la vida...Pues hui m'he alçat com cada dia, plena d'agraïment i felicitat.
En breu tornaré a ser Mamà per segona vegada i a pesar de la meua edat, estic molt orgullosa i feliç amb la vida que tinc i la família que he format! Tinc 3 amors!!
Tinc 40, i què?
És el millor moment de la meua vida!!!!
❤❤❤
Xisca Carbó en
Es racó de na Xisca
